En contestació a una carta llegida a l'Enllaç, número 431, en la que un senyor deia que hi havia malalats de primera i de segona, vull comentar-li que no és així.
Ja saben que al servei de cardiologia i manca personal, però quan un cas és urgent es posa en marxa tot el sistema i en poc temps t'han operat, tot i haver-hi una llista d'espera de dos anys.
Aquest és el meu cas, i sense la intervenció de la Dra. Romeo, a la qual no podré agrair mai el que va fer, jo no estaria en aquest moment aquí i no podria escriure aquesta carta, ja que en només 3 mesos em van diagnosticar un problema cardíac molt greu i, gràcies al Servei de Cardiologia d'Igualada i al Servei de Bellvitge, em van salvar la vida. Si no arriben a operar-me el 29/01/10 i haguessin esperat un mes més, ja no hi hauria arribat.
Per això vull donar les gràcies a tot el Servei de Cardiologia, però també vull dir que entenc perfectament l'angoixa d'aquest senyor, ja que tota persona amb un problema de cor, fins que no es soluciona o es millora, és un no viure.
El que sí vull denunciar públicament són les revisions mèdiques que fan les empreses, ja que el meu problema de cor es remunta a quan era petita i durant 20 anys m'han estat fent revisions mèdiques d'empresa i, segons els papers que tinc, no hi van trobar mai cap problema, ni el més petit, cosa que hagués evitat el fet de que ara sigui una persona relativament jove però amb una vida molt limitada, ja que el meu cor ha funcionat malament des que era petita i, malgrat haver canviat les dues vàlvules, la mitral i l'aòrtica, mai més podré fer vida normal.

Montserrat Valero Pérez
Article publicat a l'Enllaç el 08/07/10