Un estudi liderat pel Consorci Sanitari de l’Anoia revela que el cervell de les joves amb autolesió processa de manera diferent les interaccions a les xarxes socials, fet que pot reforçar la conducta autolesiva

Rebre un “m’agrada” a les xarxes socials pot semblar un gest innocu, però un estudi publicat a la revista científica Translational Psychiatry, liderat pel Consorci Sanitari de l’Anoia (CSA) amb la col·laboració de la Universitat de Barcelona (UB) i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, revela que les dones joves que s’autolesionen processen de manera diferent els “m’agrada” i els comentaris a les xarxes socials, un patró que pot afavorir la persistència de la conducta autolesiva.

L’equip, integrat per investigadors de primer nivell i encapçalat pel Dr. Daniel Vega, psicòleg clínic del Consorci Sanitari de l’Anoia, ha comprovat, mitjançant ressonància magnètica funcional, que durant l’exposició a contingut realista de xarxes socials les dones joves amb historial d’autolesions presenten un patró diferencial d’activació en l’estriat ventral i altres àrees clau del sistema de recompensa. En concret, mostren una sensibilitat més gran davant del feedback social negatiu i una resposta més reduïda davant del reforç positiu. Aquest desequilibri pot afavorir un bucle de vulnerabilitat que dificulta la regulació emocional i incrementa el risc de manteniment de la conducta autolesiva.

Aquest estudi dona continuïtat a la línia de recerca que el CSA lidera en el camp de l’autolesió. En treballs previs ja s’havia plantejat que els joves amb autolesió tenen dificultats per aprendre de les conseqüències negatives de la seva conducta, fet que pot complicar la regulació dels comportaments i les emocions. El nou treball aprofundeix ara en l’efecte de les recompenses de tipus social  en entorns digitals, utilitzant feedbakcs com els “likes” i els comentaris, tal i com succeeix en les interaccions reals a xarxes socials com Instagram.

Les dades apunten a l’existència d’un continu de vulnerabilitat, ja que en l’estudi es van incloure tant participants amb autolesió sense altres problemes de salut mental com d’altres que sí que en presentaven. “L’autolesió, que és fàcil d’observar, revela una vulnerabilitat molt més difícil de detectar: un cervell que processa de manera diferent els ‘m’agrada’ i els comentaris a les xarxes socials”, explica el Dr. Vega. “Aquestes joves experimenten de manera molt intensa el feedback negatiu i de manera atenuada el positiu, fet que pot comportar un alt nivell de patiment i les fa més vulnerables en un entorn, les xarxes socials, on passem cada cop més hores al dia.”

Els resultats no impliquen una relació de causa-efecte directa: les xarxes socials no “provoquen” autolesions, però el reforç social digital pot amplificar un patró de risc existent. “Els nostres resultats ens ajuden a entendre millor aquestes joves i a trobar maneres més efectives d’ajudar-les.” , assenyala Vega.

Aquesta investigació s’emmarca en el projecte “Autolesión no suicida en jóvenes adultos: papel del procesamiento de la recompensa social, la impulsividad y la sensibilidad social”, finançat pel programa Proyectos Generación de Conocimiento del Plan Estatal de Investigación Científica, Técnica y de Innovación El projecte té una durada de 2022 a 2026 i un finançament de prop de 85.000 euros.

L’article complet, titulat “Activació neuronal relacionada amb la recompensa durant l'exposició a les xarxes socials en dones joves amb autolesions no suïcides: evidència d'un continu de gravetat a la xarxa de recompensa”, es pot consultar a Translational Psychiatry (vol. 15, article 308, 2025) a través de l’enllaç.

Actualment, l’equip investigador treballa activament per entendre millor el paper de les xarxes socials en la salut mental dels joves i en el desenvolupament de noves estratègies d’intervenció que millorin l’accés a tractaments eficaços.