L’hospital bioètic: compromís real o Greenwashing?
Autora: Mercè Taló, infermera jubilada i membre del Comitè d'Ètica de l'Organització del CSA
El bioquímic Van Rensselaer Potter (1971) va definir la bioètica com un «pont cap al futur» per protegir la biosfera. En plena emergència climàtica, la seva visió ens porta a plantejar una pregunta: poden els hospitals curar les persones si, alhora, contribueixen a perjudicar el planeta?
El sector sanitari genera molts residus i consumeix grans quantitats d'energia. Per millorar la seva reputació, algunes organitzacions recorren al greenwashing o ecoblanqueig, és a dir, presenten petites accions com si fossin grans avenços ambientals. Per exemple, eliminen els gots de plàstic, però mantenen cadenes de subministrament altament contaminants.
Des de l'òptica de Potter, l'ecoblanqueig sanitari és una negligència profunda que traeix el principi primum non nocere (primer, no fer dany). L'autèntic compromís bioètic exigeix auditories de carboni transparents, transició energètica i reducció estructural de residus. La sostenibilitat en salut no pot ser una opció estètica de màrqueting corporatiu; és una obligació per garantir el nostre futur.
Caminar en aquesta direcció és un repte complex, tant a nivell estructural com econòmic. Requereix la complicitat activa de tota la institució però, tot i així, és un objectiu ineludible que no podem perdre de vista.